ETAPA 5. TERRA DE FOC


Al matí vam arribar al punt en què el canal del Beagle es divideix en dos braços i vam endinsar-nos en el braç septentrional; el paisatge es fa més imponent encara que abans: les altes muntanyes que el tanquen al nord constitueixen l'eix granític o espina dorsal del país, i s'eleven a 3000 i 4000 peus d'alçada, havent-hi un pic que arriba als 6.000 peus. Una capa de neus perpètues d'una blancor enlluernadora cobreix els vèrtexs d'aquestes muntanyes, i nombroses cascades que fan giragonses brillants a través dels boscos, vénen a desembocar al canal. En molts punts s'estenen a la falda de les muntanyes, magnífiques congestes que arriben fins a la mateixa riba de les aigües. És impossible imaginar res més bonic que l'admirable color blau d'aquests congestes, sobretot pel contrast estrany que fan amb el blanc mate de la neu que els corona. Els fragments que constantment es desprenen d'aquestes congestes suren per tot arreu i el canal amb les seves muntanyes de gel, sembla, en l'espai d'una milla, un mar polar en miniatura.
Capítol X. Pàgina 278.
ACTIVITAT:
CERCA AL VIQUIPÈDIA QUIN ÉS EL NOM DEL CANAL QUE PASSA PER TERRA DE FOC.